La qualitat en l'execució de l'obra

Obstacles habituals en el control de qualitat a l’obra i com superar-los

El control de qualitat és un dels pilars fonamentals per garantir que una obra compleixi amb les exigències bàsiques de seguretat, funcionalitat i durabilitat. Tant el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) com el Decret 375/1988 estableixen obligacions clares en aquest sentit, però la realitat a peu d’obra sovint dista del que marca la normativa. A més, en el cas de l’obra petita, aquestes dificultats s’accentuen per motius econòmics, de desconeixement i d’inèrcies arrelades. Aquest text recull algunes de les situacions més habituals que dificulten el bon seguiment del control de qualitat i proposa accions senzilles i realistes per millorar-lo.

El pes del promotor i la base de projecte

Encara que l’arquitecte tècnic tingui l’atribució directe sobre el control de la qualitat a obra, segons la LOE article 13 i la part I del CTE, un dels obstacles més habituals és el desconeixement de les obligacions del promotor, com la contractació el control de qualitat o assumir el cost dels assaigs, anàlisis i proves fetes pel laboratoris. Aquesta responsabilitat, establerta tant al CTE Part I al Decret 375/1988, sovint no s’assumeix ni es valora, i això condiciona tot el desenvolupament del seguiment.

Segons l’article 2 del Decret 375/1988, l’arquitecte tècnic o aparellador que dirigeix l’obra ha d’elaborar un programa de control de qualitat i donar-ne coneixement al promotor. Aquest programa ha d’incloure, segons l’article 3, els components a controlar, els assaigs a realitzar, els moments en què s’han de fer i l’avaluació econòmica, essent aquestes despeses a càrrec del promotor. A més, el CTE, a l’Annex II.1 “Documentació obligatòria del seguiment de l’obra”, apartat 4, estableix que un cop finalitzada l’obra, la documentació del seguiment ha de ser dipositada pel director de l’obra al Col·legi professional corresponent, que n’ha de garantir la conservació i la disponibilitat en cas de consulta per interès legítim.

Tot plegat posa de manifest que el control ha d’estar previst i documentat des de l’inici del projecte, però no sempre hi ha un projecte prou definit ni criteris clars per fer-ho. Quan falten detalls constructius, punts de control o criteris d’acceptació, el seguiment queda en una posició feble. Per això és essencial revisar el projecte i, si cal, comunicar les mancances a la direcció facultativa per ajustar el control a la realitat de l’obra.

Execució i seguiment: la traçabilitat com a eix

En obres de petita escala —rehabilitacions o reformes de poca entitat— és habitual que no es valori la necessitat d’un seguiment formal, sobretot en aquells casos on no hi ha afectació estructural. Això pot traduir-se en una manca de control documental, assaigs o verificacions mínimes. En aquests casos, és important aplicar criteris proporcionals però rigorosos, prioritzant el control en capítols clau (tancaments, cobertes, revestiments, instal·lacions...) i assegurant una traçabilitat mínima.

Una altra pràctica habitual és l’adopció de canvis de materials o sistemes constructius sense deixar-ne constància ni validar-los tècnicament. Qualsevol modificació respecte al projecte hauria de quedar registrada, justificar-se documentalment i recollir-se al llibre d’ordres o informes específics. Això inclou declaracions de prestacions, marcatge CE o assaigs i comprovar l’adequació a l’ús del material proposat.

També cal tenir en compte que molts tècnics no disposen d’eines clares per verificar la validesa de la documentació que reben dels fabricants o industrials. Guies bàsiques, formació col·legial i fitxes de comprovació poden ajudar a garantir que la documentació compleixi els requisits normatius.

Finalment, el seguiment in situ sovint es fa sense documentació o sense una pauta definida. Fer fotos dels punts crítics, recollir dades en fitxes senzilles i coordinar-se amb el cap d’obra o responsable/encarregat de l’obra, en moments clau pot marcar la diferència. El control no és només observar: cal registrar, justificar i arxivar.

Tancar bé el procés: lliurament final i responsabilitats

La normativa és clara: el tècnic responsable ha de lliurar la documentació del control de qualitat en finalitzar l’obra, i el Col·legi professional ha de custodiar-la. Aquesta obligació, recollida al CTE Part I, Annex II.1, apartat 4, i al Decret 375/1988, és una part fonamental del tancament tècnic de l’obra. Per complir-la, és recomanable mantenir arxius digitals estructurats, fer un informe final resumit i conservar tota la traçabilitat documental generada durant l’execució.

Una acció pràctica que pot ajudar a reforçar aquesta obligació és vincular el pagament de les certificacions mensuals a l’entrega de la documentació de control de qualitat corresponent. Aquesta mesura, consensuada amb la propietat, ajuda a fer entendre que la qualitat no és un extra, sinó una part indissociable del procés constructiu i econòmic.

Millorar el control de qualitat és possible, fins i tot en contextos difícils. No es tracta només de complir la norma, sinó de generar una cultura tècnica responsable i efectiva, que protegeixi l’obra, el promotor i els tècnics implicats. A la llarga, la qualitat no és un cost: és una garantia de confiança i un segell de professionalitat.