Els masos del Cap de Creus
El que sembla natura salvatge és, en realitat, el resultat de deu segles d'activitat humana. Aquesta és la tesi central de Cap de Creus. Aprendre de l'arquitectura tradicional, el nou llibre de l'associació GRETA, fruit de quatre anys de treball de camp per documentar una quarantena de masos en procés de degradació.
L'obra, signada per l'arquitecta Olga Muñoz i la geòloga Marta Puiguriguer, descriu una tipologia constructiva singular: masos que no ofereixen façana al nord sinó una aresta per tallar la tramuntana, habitatges de 100 metres quadrats on el ramat ocupava tres vegades més espai que la família, i quilòmetres de murs de pedra seca —entre 7.000 i 27.000 lineals— que superen en longitud la Gran Muralla Xinesa. Una arquitectura d'extrema austeritat dictada per un medi escàs en terra, en calç i en argila.
Però el llibre no és una postal del passat. Les autores plantegen un repte directe a l'administració del Parc Natural: recuperar l'activitat humana —pastures, vinya, olivera— com a única estratègia real de prevenció d'incendis i gestió del paisatge.
Amb motiu de la publicació, GRETA ha programat un cicle de presentacions i itineraris fins al novembre. El proper acte és una visita guiada al Mas Marés de Roses el 6 de juny a les 10 h, amb tast de vins inclòs.
Inscripcions al cicle de presentacions
03/06/2026